Aquest text, necessàriament breu, ha estat precedit per altres
que analitzaven l'evolució dels sistemes polítics africans
i més particularment del Sudan malià (Iniesta 1983, 1994,
1995, 1996 a, 1996 b) i s'inscriu dins de la recerca en curs sobre la democràcia
política africana, en el present i -cas d'haver existit- en passats
pròxims o llunyans. Mentre la historiografia colonial havia centrat
el seu interès en els esdeveniments político-militars i en
les formes institucionals del poder reial dels banmana (Delafosse 1912,
Tauxier 1947), els estudis postcolonials varen bifurcar ben aviat, amb
un grup d'antropòlegs simbolistes que desenvoluparen els treballs
de Griaule (Dieterlen 1956, Zahan 1974, Kesteloot 1992) i un nucli d'especialistes
en història i sociologia política més capficats per
les relacions socials i l'estructura econòmica dels Estats anomenats
bàmbara (Bazin 1975, Bâ Konaré 1992). El sector dedicat
a l'anàlisi del simbolisme ha produït bons reculls de texts
orals que milloren els nostres coneixements de les llegendes dels Segukaw
i de la cosmovisió dels pobles de la regió, però on
el fet socio-polític sembla no estar gaire relacionat amb el pensament.
El petit grup de sociòlegs-historiadors ha recuperat l'anàlisi
del poder, explicant-lo des de les noves relacions econòmiques de
la fase negrera o predadora, i en aquest cas és el pensament simbòlic
el que se'ns presenta afeblit o purament inexistent en la pràctica
quotidiana de les gents de Kaarta i Segu. Com en l'època dels Griaule
o Suret-Canale, l'estudi dels pobles del Níger Mitjà als
segles negrers apareix fracturat entre societats que només vivien
de símbols i llegendes i societats que només estaven capficades
per menjar i sobreviure: i la hipotètica idea de democràcia
seria per a alguns (Suret-Canale 1974) el resultat del nou ordre socio-econòmic.
Temps de Fanga
Els canvis culturals poden dependre d'un individu o una minoria d'individus si el context és favorable, però solen ser intents ofegats embrionàriament si les condicions de l'entorn no ajuden o no estan madures. La genialitat d'un Biton Kulibaly al vell Segu o de Maassa Kulibaly a les sabanes interfluvials de Kaarta no són gaire qüestionables, però l'èxit que acompanyà la seva acció en la construcció d'Estats altament militaritzats només pot entendre's enmig de les convulsions de l'època al món atlàntic i -de retruc- al Sudan occidental, aquell que vitalitzen Senegal i Níger. Els cantaires de la gesta dels Kulibaly tenen raó en reclamar per al llinatge dels "sense piragua" la força, la diplomàcia i la sort providencial (Diarra 1980), però obliden que els temps havien girat i el vent de Fanga -de força violenta- creixia a la regió des de feia dos segles, àdhuc quan els imperis sonrai i maninka encara eren presents enllà del 1500 d.C.
Causes internes -exhauriment del model clàssic sudanès (Hunwick 1992, Iniesta 1994, 1996)- i externes com l'arribada a Europa de l'or americà (Braudel 1956, Godinho 1965) varen facilitar l'esfondrament de Malí i Sonrai cap al 1600 d.C. i la fragmentació política a tota l'àrea del Sudan occidental. Els caps de guerra Kulibaly podrien no haver existit i els nous sistemes estatals banmana potser no s'haurien desenvolupat, però els segles d'inseguretat probablement haurien fet igualment el seu curs: a zones equatorials del riu Congo, els regnes centralitzats no van aparèixer, però els agrupaments clànics practicaren una ferotge política d'agressions i captures humanes, amb una eficàcia exportadora que ningú posa avui en dubte. El sistema d'equilibris estava trencat i els nous esquemes resocialitzadors posaven al centre la guerra de captura i el sentit de la supervivència (Izard 1980, Castro Henriques 1996): l'univers mental que hem anomenat clàssic estava desfasat i tota la cosmovisió, l'escala de valors i la quotidianitat al camp i les ciutats en resultaren profundament afectats. Començaven els temps de noves pràctiques socials, de noves percepcions i de nous idearis, i el que avui recullen els especialistes en oralitat és fonamentalment fruit d'aquest període de Fanga, de brutalitat institucionalitzada, escassament maquillada pel ritme èpic dels cants als massa de Kaarta o als faama 2 de Segu.
A les darreries del segle XVII, un escamot de guerrers procedents del curs mig del riu Níger, dirigits pel jove Maassa Kulibaly, pacten amb esclaus fugitius i creen un exèrcit itinerant que, per les armes i els pactes confederals, acaben establint un nou poder a les grans extensions de sabana que van del Níger al Senegal (Tauxier 1927). A començaments del segle XVIII, l'associació de joves del poble de Segu, a 250 kilòmetres al Nordest de Bamako, pren el poder després que el seu líder -Mamari, dit Biton Kulibaly 3 - fes executar tots els caps de llinatge i mestres de la terra (Diarra 1980). En poc menys de mig segle -c.1670 a c.1710- dos Estats altament militaritzats emergeixen al cor del Sudan occidental, tot i que perfectament diferenciables per la seva mateixa estructura institucional: Kaarta disposa d'un esquema confederal, gairebé de tipus polonès senyorial, mentre Segu no reconeix cap espurna de poder fora del centre decisori que és a les mans del rei o faama, literalment aquell que posseeix la força (Bazin 1975). Durant dos segles, aquests dos regnes militars exerciran la seva activitat predadora orientada a l'exportació d'esclaus vers les costes de Senegàmbia, Sierra Leona o Golf de Guinea, però també vers el Gran Turc per rutes transsaharianes. En ambdós casos, l'aliança amb els mercaders jula o soninké-marka 4 fou indispensable per a l'eficaç funcionament de la nova economia política de l'era negrera.
La llegenda de Biton Kulibaly, el primer faama de Segu, diu que era un jove caçador que només anava acompanyat de la mare o de qui el pare era senzillament irrellevant (Kesteloot 1980): atorgat el dret d'est pEvolupack Media Img Discounted Cigarette Potomac Mall Outlet p Maid qEvolupack Media Img Discounted Cigarette Potomac Mall Outlet c y y Sexy Naked